Hi ha tres fonts de corrosió:
Un és la càrrega externa;
En segon lloc, l'estrès residual, com ara la soldadura, el treball en fred, el muntatge i altres processos formats per l'estrès residual;
En tercer lloc, els productes de corrosió. L'estrès residual és la principal font de corrosió per estrès, especialment l'estrès residual de soldadura.
Els resultats de les proves mostren que la tensió afecta el grau de fissuració per corrosió per tensió i hi ha un llindar de corrosió per tensió en alguns sistemes d'acer inoxidable austenític, és a dir, quan la tensió de tracció és inferior a aquest valor, no es produirà esquerdament per corrosió per tensió, i viceversa. .No obstant això, en alguns casos, aquest valor de tensió crític és molt baix, i els mitjans comuns que provoquen corrosió per tensió de l'acer inoxidable austenític són:
Diversos clorurs o solucions que contenen clorur (incloent salmorra, aigua de mar, aigua de riu, aigua de pou, aigua d'alta temperatura i alta pressió, vapor d'aigua i atmosfera oceànica, etc.), hidroxil, nitrat i àcid nítric, àcid fluorhídric, àcid fluosilícic i àcid aquós solució, sulfur d'hidrogen, solució aquosa àcida que conté ions fluor i àcid sulfurós, i alta concentració de medi corrosiu sense.
SCC es produeix en acer inoxidable austenític en aigua a alta temperatura amb una concentració de clorur de només unes poques parts per milió.
A més, el trencament per corrosió per estrès de l'acer inoxidable austenític no només es produeix a temperatura més alta, sinó també a temperatura ambient. Les teories de la corrosió per estrès i la protecció de l'acer inoxidable austenític tenen diferents èmfasis, que només poden explicar el fissurament per corrosió per estrès en medis ambientals específics, però això En general, es creu que: Sota l'acció d'una gran tensió de tracció, els àtoms dels materials metàl·lics es troben en un estat d'alta energia inestable. Sota l'acció d'un medi corrosiu específic, els àtoms tendeixen a perdre electrons i els materials pateixen corrosió, i després esquerdes trencadisses, és a dir, produeixen microesquerdes.
Aleshores, a causa de l'efecte de concentració d'estrès del microcrack, l'esquerda trencadissa del material es pot expandir ràpidament i finalment conduir a la fractura del material.
